Segons les profecies de San Malaquies, Francesc I es el darrer Papa, aquell que duu la divisa de Petrus Romanus. Y despr s? La primera edici d'aquesta obra va veure la llum al 1985. Fa trenta anys. Y en aquells dies l'autor va predir que el darrer Papa arribaria del continent americ , seria hispanoparlant, seria un pont fex que s'afileraria al costat dels pobres, escolliria un nom sorprenent, comen aria a parlar sense embuts sobre esc ndals sexuals, crims inconfessables, su cidis, revelacions de secrets del Vatic , estranys moviments financers…, plantejaria una vertadera revoluci dins l'Esgl sia i… El autor, ara, resa per a qu la seva darrera predicci no es compleixi. Perqu la pregunta immediata s: Qu passar llavors? Aquesta obra comen a quan el conclave s'ha reunit per triar aquest darrer Papa i, de sobte, a la pla a de Sant Pere s'alcen veus que criden “Fumata bianca, fumata bianca!”. Entre la multitud, Mario Darino, periodista que es pensa que domina els misteris del Vatic , es queda petrificat en con ixer el nom que ha triat el nou papa: Pere II. En vint segles, cap altre papa havia gosat a adoptar-lo. A partir d'aquest instant Mario Darino viu una experi ncia incre ble. La seva vida fa un gir de cent huitanta graus i es troba immers en una perillosa trama d'interessos pol tics i econ mics a la que no s n alienes les intrigues que s'alimenten darrere dels mateixos murs del Vatic , on sovint l'afany de poder s'amaga sota un mantell de religiositat. La hist ria est farcida d'exemples, i tot es precipitar quan comenci a prendre cos la profecia de sant Malaquies, que vaticina que durant el pontificat de l’ ltim papa tindr lloc el judici final. Qu n'ha dit la cr tica? Amb una exquisida subtilesa, l'autor mescla la realitat, la ficci i el misteri en aquesta novel-la. La trama s molt suggeridora… Espies, atemptats, investigacions, amor, odi. Ingredients necessaris per crear un suspens ben aconseguit… Val la pena la seva lectura. (Clemente Barahona, EL NORD DE CASTELLA) L'autor, amb el seu bon ofici particular, s'aventura en un futur immediat i ens presenta una hist ria encara no escrita. Els lectors viuen amb emoci la intensitat d'unes p gines des del seu inici fins al final. (L.J.G., Diari de Taerrassa) Qu hi diu l'autor? Aquesta obra s una cr tica dura, molt dura, de les religions en general. Molts dels plantejaments que aqu es fan, poden extrapolar-se a qualsevol religi organitzada i jer rquica. Ja n'hi ha prou de perseguir el poder terrenal. Cal que, d'una vegada per totes, les religions agafin el paper que les pertoca i deixin de banda tota la parafern lia absurda que nom s pret n dominar l’ sser hum .