De Rervm Carmine: Formes de composicio poetica a la Roma del segle primer Teoria universal de la composicio cel-lular

Acostumats a obres de ficcio sobre significats ocults en les obres d'art del renaixement i de l'antiguitat, aixo no hauria de sorprendre: es el mateix, amb regles cientifiques al darrera. En efecte, no es dificil demostrar com, fent cabal de totes les tecniques de l'enigmistica, un text qualsevol escrit en qualsevol idioma es capac de suportar dins seu un altre text mes breu i personal, i que aixo va ser llei comuna entre els classics, i que aixo, aqui a Catalunya, ho podria tornar a ser. Per que no? Fem l'esforc d'unir una per una les sil-labes que es repeteixen en una linia, en dues, en un paragraf: per forca personal, les sil-labes a que estem mes acostumats des d'infants, s'han de repetir. I es clar que des d'infants aprenem la llengua per sil-labes, no per fonemes. I les sil-labes que tots acostumem mes a repetir son la CA de caca, la MA de mama, etcetera. Aixo els antics ho sabien, i l'unic que van fer va ser un esforc de poliment, que les sil-labes repetides no diguessin allo que deien sino mes aviat allo que l'autor volia que diguessin. La construccio d'una obra classica, aqui ve la segona tesi, val mes pel que silencia que pel que diu positivament.